Sobre la sexualitat

Què és la sexualitat?

La sexualitat és el conjunt de construccions socials que s'han fet all llarg de l'història sobre el sexe. El sexe, tal com ho entenem, té dues variants, sexe biològic i que respon a diferències gonadals i hormonals bàsicament, i per altra banda, el sexe com a acte de satisfacció de plaers (mutus o propis/personals) i alliberador de tensions.

Tenint en compte que aquestes són pràcticament les úniques diferències entre sexes biològics, tot la resta és una construcció social i històrica que bàsicament serveix per mantenir la jerarquia entre ells. Per tant, tot el que no és innat a les característiques que diferencien (no confronten) a ambdós sexes, són rols de gènere i variacions individuals que hagi sofert cada sexe en l'evolució històrica. Tota construcció social al voltant dels sexes (els rols i les característiques) pertanyen al camp de la masculinitat i la feminitat, no com a valors bons o dolents sinó, més aviat, com a valors i situacions generadores d'opressors i oprimides (generalment).

El sexe com a acte és el conjunt de pràctiques sexuals que mantingui cada persona amb si mateixa i/o amb altre/s ésser/s viu/s, les relacions de la qual podran donar-se en distintes situacions i llocs, així com amb o sense objectes, etc... per a ampliar l'estimulació i experimentar noves sensacions.
La sexualitat, per tant, és un concepte ampli en el qual no hi caben reduccionismes. S'hi inclouen factors psicològics, físics i socials, i aquests últims podran condicionar o potenciar els altres dos factors anteriors.


Quina sexualitat vivim? (anàlisi de la realitat)

En l'evolució històrica de la societat occidental la sexualitat ha estat condicionada pel patriarcat i la religió imperant. En els últims temps, a aquestes dos condicionaments previs, se li ha unit la del mercat.

Tot això ha derivat en una sexualitat reduïda a la parella heterosexual (heterocentrisme); en una relació basada en el coitocentrisme, en el falocentrisme (Doncs el dret o capacitat de la dona a sentir ha estat qüestionat durant molt de temps), en la monogàmia i, fins i tot avui en dia, enfocada a la reproducció. El fet de reduir les múltiples sexualitats a una de sola i de determinada manera, ha fet que les persones no hagin pogut actuar de forma lliure en l'elecció de les seves pràctiques, desitjos,gustos, fantasies, etc.

L'educació sexual, tant social com institucional, ha estat feta des d'una base negativa, basada en pors, riscos i tabús. Des de sempre s'ha ensenyat el temor l'embaràs, a la infidelitat, a les malalties, etc. Sobretot a les dones: en el cas de l'embaràs estava i segueix estant mal vist fora del matrimoni (pitjor en cas d'avortament) i dintre d'ell tot el contrari, el no tenir fills/es fa que no es compleixi una de les missions del matrimoni i al reduir la sexualitat de la dona al mer tràmit de quedar-se embarassada se li priva del plaer.

Respecte a l'infidelitat, en el cas de les dones estava totalment prohibit, però amb els homes es practicava una doble moral.

La por a les malalties de transmissió sexual era un motiu més per tal de retardar les relacions sexuals. Les pràctiques sexuals que no fossin la penetració vaginal eren vistes com a perversions o indecents, i també s'associaven a les malalties, privant així a les persones de l'oportunitat de gaudir del seu propi cos i del de les altres.

Avui en dia no han canviat gaire aquests aspectes, i l'educació sexual segueix estant enfocada a la parella monogàmica, a la reproducció i a l'ús del condó en la penetració per a evitar el contagi del SIDA (obviant la resta de malalties de transmissió sexual) i l'embaràs. D'aquesta manera, se segueix deixant de costat l'ensenyar o mostrar la capacitat del cos humà de donar i rebre plaer. Tot i que recentment s'ha començat a parlar d'homosexualitat, se segueix tractant aquesta opció com a diferent i fora de l'establert.





Quina sexualitat volem? (construcció d'una nova sexualitat)

Una nova visió sobre la sexualitat exigeix, en principi, enderrocar certs tabús i desacralitzar certes paraules (en el seu ús) i algunes actituds. La persona neix sexuada i per tant és sexual; la posterior sexualitat és, tota ella, una construcció social, i ja que ho és, intentem que sigui el més lliure possible, sense tabús, tractant-la amb naturalitat i basant-la en el respecte mutu de les persones i en l'assertivitat.

Perquè això sigui un fet i deixi de ser una utopia o teoria, hauríem de treballar les actituds de les persones, les seves pors, l'asertivitat en qualsevol tipus de relació interpersonal, etc... Hi ha molta feina per fer; feina de reeducació per a unes i aprenentatge per a unes altres.

Volem el privilegi d'imaginar més enllà d'una mare, un pare i dos fills.Amb això no volem dir que les persones no puguin escollir la parella monogàmica com a àmbit de convivència, ni l'heterosexualitat com a opció sexual. No volem imposar res; però igualment, veiem necessari que altres formes de vivència sexual o convivència siguin igualment legítimes, no perquè s'institucionalitzin sinó pel simple fet d'existir.

Així doncs, la sexualitat que proposem té una sola regla: qualsevol relació convivencial i/o sexual haurà de basar-se en el respecte, l'igualtat i l'assertivitat.

Respecte a l'opció sexual de cada persona, el nostre objectiu és arribar a una NO classificació sexual, és a dir, que les persones no hàgim d'etiquetar-nos o encasellar-nos dintre de cap definició sexual (heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, etc.) existent i/o imposada. Creiem que quan existeix una classificació o un etiquetaje de persones també hi ha una jerarquització d'aquestes. En totes lesjerarquies sempre existeix una discriminació, ja que es pressiona a una part per a mantenir-la en el lloc que interessa. Per no parlar dels avantatges que implica per al mercat els rols, estereotips, etc... que s'espera d'aquestes persones.

Sabem que encara existeix molta gent que no està conscienciada, i que viu en una sexualitat reprimida pel sistema, per la qual cosa, calar aquest discurs en el carrer no serà gens fàcil. Tot i que aquest sigui el nostre objectiu, amb determinades persones (homòfobes, nècies...) potser hàgim de revindicar la nostra opció sexual, perquè comprenguinque hi ha diferents realitats tan vàlides com la tradicional. Així, tan bon punt s'hagi superat el discurs anterior es podrà anar introduint la nostra postura de NO classificació.

No acceptem el sistema de sexe- identitat sexual-gènere imposat ja que anul·la la llibertat de les persones i la seva autonomia. El fet de la no-classificació parteix de que no considerem vàlid un sistema imposat per uns interessos determinats (de mercat, polítics, etc...); així doncs, nosaltres tampoc volem imposar una nova sexualitat, ni pretenem que tot el món visqui la sexualitat tal i com diem; ni tan sols intentem convèncer a ningú d'aquesta idea, sinó que pretenem que les persones puguin escolli el fet de classificar-se o no. Nosaltres no ho creiem necessari.

Tenint en compte les claus en les quals hem basat qualsevol relació sexual i que en la sexualitat en la qual creiem és aquella que s'allunya del coitcentrismo, de l'heterocentrisme i del falocentrisme, en el nostre discurs les mal denominades parafilies(ja que nosaltres no entraríem a classificar-les) no tenen una connotació negativa. Aquest tipus de desitjos, fantasies i actes sol són un conjunt de sentiments erotofílics de persones que s'expressen en llibertat; i com que respectem la llibertat de les persones, també assumim com a positius aquest tipus de desitjos, fantasies i pràctiques o actes.


Com arribar a una nova visió de la sexualitat?

L'evolució històrica del concepte de sexualitat i gènere ens ha dut fins a la percepció que tenim actualment d'aquests dos. En la societat institucionalitzada al voltant dels valors tradicionals en la qual vam viure no hi té cabuda el nostre discurs deconstructor de la vigent sexualitat. Entenem que l'educació i l'aprenentatge són els mitjans per a assolir una societat de persones lliures i autònomes.

Avui en dia, moltes persones no estan preparades per a ser lliures a causa del sistema en el qual es veuen immerses. Per això creiem que primer caldrà fer amb elles un treball de conscienciació de la realitat en la qual viuen, i així poder replantejar-se-la i actuar en conseqüència. D'igual manera, i seguit a aquest treball, l'educació primerenca i posterior aprenentatge prendran protagonisme, sent aquestes les vies per les quals es formaran persones de consciència crítica i valors igualitaristes, capaços de viure les seves relacions i la seva sexualitat d'una manera positiva.

Queer Ekintza (06/01/2006)